Turismofobia

 

Temor intens i irracional, de caràcter malaltís, cap a una persona, una cosa o una situació.

Odi o antipatia intensos per algú o alguna cosa. Aquestes són les dues definicions que m’han aparegut d’entrada en Google quan he buscat la paraula fòbia.

La veritat és que desconec qui o els qui han imprès el terme turismofobia però la veritat és que espanta amb totes les seves lletres. En les últimes setmanes aquest terme s’està repetint fins a la sacietat i més encara ara alimentat per un debat que ha arribat a les televisions nacionals. El més lamentable de tot és que per parlar de saturació turística, de sostres i d’una regulació efectiva hagin hagut d’aparèixer en escena quatre imberbes a cometre actes vandàlics i a fer aflorar una més que preocupant violència mitjançant conats  que hem de condemnar i atallar perquè no vagin a més.

A la nostra terra som poc donats a afrontar els problemes des del seny i la mesura. Tot ho descobrim de debò quan ens vessa, quan a vegades, sembla que ja no hi ha remei ni volta enrere.

A Mallorca el que necessitam són mesures contundents però que solucionin els problemes que patim i que ningú fins al moment ha volgut afrontar. Necessitem arribar a un equilibri entre el creixement econòmic i la preservació de la nostra societat.

Tenim saturació en comerç. Doncs posem sostres a través d’una regulació més estricta als grans operadors que facin inviable noves grans superfícies. No és massa complicat.

Tenim saturació turística. Doncs regulem adequadament l’allotjament començant pel lloguer vacacional però sense prohibir directament. Fem que tothom hagi de tributar, que hagi de complir unes normes estrictes.

Tenim turisme de borratxera. Doncs lluitem amb els turoperadores perquè no arribi aquest visitant. No ho volem. Lluitem per oferir una oferta de restauració i oci diferent.

És evident que cal prendre mesures però, no ens passem de frenada per que al cap i a la fi tots, directa i indirectament vivim del turisme. Aquesta és la nostra indústria, no la cremem.