La prohibició de les bosses de plàstic

La prohibició de les bosses de plàstic

 

Elogio en els nostres governants la seva voluntat de canviar la societat, el seu treball per crear un nou model econòmic i per aconseguir avançar cap a la igualtat social i cap al respecte cap al nostre entorn. En una Illa com la nostra amb un territori finit i uns recursos limitats hem de prendre consciència i mesures per no ‘carregar-nos’ el nostre principal actiu; el medi ambient, el paisatge que tant valoren els milions de persones que ens visiten cada any.Ara bé, aquesta protecció del medi ambient ha d’aconseguir un punt de trobada amb el desenvolupament econòmic. La paraula clau en aquest cas es diu sostenibilitat; tant donis de la perspectiva ecològica com a econòmica.
Haig d’expressar el meu temor davant uns governants que, en moltes ocasions semblen més preocupats per prohibir, limitar i encasellar que per donar solucions alternatives sobretot a l’activitat econòmica. I parlo, en aquest cas, de la prohibició de les bosses de plàstic en el petit comerç.

El Govern llança una llei de residus amb la finalitat que en 2019 ja no hi hagi aquestes borses. La mesura ens sembla correcta per avançar en aquest model de sostenibilitat si bé s’hauria d’escoltar al petit comerç. Veure si aquesta data és viable o si es pot retardar una mica. També tindríem a veure si es pot articular algun sistema per compensar l’enorme dispendio que suposarà adoptar un altre tipus de borses biodegradables o reciclables com les de paper.

Des de Pimeco considerem encara més greu el fet que en el municipi de Palma s’hagi avançat aquesta mesura fins a l’1 de gener de 2018 el que dóna nul marge de maniobra als comerciants. En aquest sentit creiem necessari retardar aquesta mesura però no per falta de compromís amb el nostre entorn sinó per donar una solució real a el ‘estoc’ de borses existents en aquests moments. No seria per res lògic que aquestes borses, al no poder usar-se acabessin en les escombraries amb el que no avançaríem gens.

El comerciant, en aquests moments i malgrat la recuperació econòmica, no està ni des de lluny al seu millor moment. Ofegats per impostos, costos laborals, liberalització d’horaris i la competència de les grans superfícies i la deslleial del top manta, el petit comerç es mereix un esforç per part dels nostres governants. Aquest esforç ha d’anar encaminat a fer compatible la sostenibilitat mediambiental amb la viabilitat econòmica d’aquests negocis que, no ho oblidem, creen ocupació i construeixen el dia a dia dels nostres pobles i ciutats.

Compartir

administración

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

<< >>