Equilibri i coherència
Per primera vegada en molt temps a Mallorca s’ha iniciat un camí necessari i just per aconseguir un equilibri territorial i econòmic on el petit comerç sigui una peça important en l’activitat econòmica i que els grans operadors no vagin a les amples com fins ara. En fi, es tracta de cercar una convivència justa entre grans, mitjans i petits que garanteixi un model econòmic i comercial diversificat i ric.
La moratòria de grans superfícies o el nou pla d’ordenació que redacta el Consell són dos bons exemples. Dic això just després de l’últim debat de l’estat de l’autonomia en el qual, certament es va parlar de comerç molt menys del que haguéssim desitjat.
D’aquest debat em qued amb la voluntat necessària que cercar un consens per reclamar davant Madrid. En aquest cas la reivindicació que hem de plantejar i amb un alt grau de consens i unitat és la que el Govern central canviï regulacions tan importants per al petit comerç com que les rebaixes tornin a estar reglades, o que moltes de les competències en matèria de comerç centralitzades en els “divendres” del decret llei, tornin als seus orígens, les CCAA. També xerr de la llibertat d’horaris comercials que perjudica greument al petit comerç.
No em serveix d’excusa que s’al·legui que aquestes coses vénen imposades per Europa per que el nostre país, per pressions òbvies, ha realitzat la interpretació més liberal i distorsionada de la famosa directiva Bolkenstein.
Madrid pot legislar per protegir el petit comerç. És més, ha de fer-ho per preservar la idiosincràsia i l’economia dels nostres barris i pobles. I no ha de tenir por a enfrontar-se a Europa o als grans operadors. Per aconseguir-ho necessitam que les comunitats autònomes com la nostra pressionin de forma constant en la mateixa adreça.
Em preocupa enormement comprovar la deriva d’Europa amb la signatura de tractats de lliure comerç amb monstres com Canadà o els Estats Units per que aquests acords ens perjudicaran i molt a la llarga.
Encara queda molt per treballar en aquest camp i desafortunadament se’ns està acabant el temps.
Bernat Coll Fiol
President de Pimeco
