Entrevista a Sebastià Rojas, de Saglà – Pimeco

Entrevista a Sebastià Rojas, de Saglà

Entrevista a Sebastià Rojas, de Saglà

«Jo veig l’afluència de gent dels dissabtes a Santa Catalina com una benedicció»

 

La família de Sebastià Rojas (Palma, 1987) tenia una empresa de distribució de productes de carn, però ell mai s’hi havia implicat massa en la activitat i va decidir estudiar una enginyeria. Fa nou anys, «més per curiositat que una altra cosa», va obrir una tenda especialitzada en pernil. El món dels productes ibèrics d’alta qualitat, del formatge artesanal i del vi li va començar a «enganxar». Avui ven a una parada de la plaça de l’Olivar i a una altra de Santa Catalina. En aquesta entrevista, ens parla dels seus establiments comercials i es mostra partidari d’adaptar l’activitat dels mercats als nous costums.

 

 

Pregunta.- Quina és la filosofia de la seva empresa, Saglà?

Resposta.- Defensar els productes nacionals autèntics. Nosaltres coneixem a la persona que fa cadascun dels productes que venem. La nostra implicació ha de ser màxima per portar-los aquí i preservar les seves qualitats, perquè a Mallorca tenim un clima molt específic, que fa que dia a dia els productes canviïn moltíssim. Un formatge d’Astúries, per exemple, amb la humitat que hi ha aquí, necessita molta cura.

P.- Com selecciona els productes que ofereix a la seva clientela?

R.- A Espanya tenim dues classes d’empreses d’alimentació: una aposta per la marca i darrere d’ella col·loca el producte i l’altra fa a l’inrevés, aposta per la qualitat i inverteix menys en imatge. Nosaltres ens centram en el segon tipus d’empresa. Aquí es poden trobar quinze marques de pernil, cap d’elles coneguda, que darrere tenen tres i quatre generacions que han lluitat per que la qualitat en sigui molt elevada.

P.- És diferent l’activitat de la plaça de l’Olivar i la del mercat de Santa Catalina?

R.- L’Olivar és molt gran i la gent es perd una mica; té moltes comoditats i això fa que el públic ho vegi com una galeria comercial; la gent va a passejar i hi ha el típic turisteig de la foto, que fa que hagis de tenir-ho tot molt bonic, però després això no es tradueix necessàriament en compres. Santa Catalina és un mercat molt més autèntic, però, com que és més petit, els canvis es noten ràpid i són molt bruscs.

P.- Com li va operant a l’interior d’un mercat?

R.- No tot són avantatges. L’exemple més clar és el de l’horari, de 8 a 3 de la tarda, és a dir, a l’inrevés de l’horari d’obertura que necessita un pare o una mare que treballa. Qui són llavors els nostres clients? Gent adinerada que no té necessitat de treballar, jubilats o aturats. És això un mercat tradicional? Jo crec que no. El mercat tradicional ha d’obrir en uns horaris adequats per a la gent que treballa, i a això li estam donant l’esquena. L’únic dia que li permet venir al client que treballa és el dissabte i, a més, això es critica.

P.- Es refereix a la crítica per la concentració de gent els dissabtes a Santa Catalina?

R.- Sí. La resposta dels clients és venir en massa en dissabte perquè el dissabte realment és l’únic dia que els estam oferint. No s’obre un dijous o un divendres a la tarda. Quan s’han organitzat activitats vespertines, la resposta ha estat contundent: la gent et diu que vol utilitzar els mercats com a espais per a la socialització. És una experiència cultural, una cosa molt espanyola, perquè tenim un clima boníssim per sortir al carrer i estam acostumats a prendre’ns alguna cosa amb els veïns.

P.- Quin és, llavors, la valoració que vostè fa del fenomen dels dissabtes?

R.- Jo veig l’afluència de gent dels dissabtes a Santa Catalina com una benedicció, no com un problema. Aquí no ve la gent a gastar-se tres euros i passar el dia; aquí, prenent alguna cosa i picant, una parella es pot arribar a gastar cinquanta i seixanta euros. Estam atraient a gent amb un poder adquisitiu alt. És veritat que a Santa Catalina, els dissabtes, de vegades hi ha moltíssima gent, però no entenc que ara la resposta sigui sortir en les notícies i dir que no volem a aquesta gent.

P.- Llavors, com caldria actuar davant les aglomeracions de públic?

R.- Aquestes coses cal ordenar-les. Jo crec que el primer pas hauria de ser el diàleg. Però aquí no hi ha diàleg. A aquest mercat hi ha una divisió absoluta i jo no li veig un bon final. És una cosa que passa molt a aquesta illa: primer destruïm i després ens lamentam. El problema principal és que les persones que dirigeixen els mercats sempre han estat les mateixes; mai hi ha hagut una altra opció. Tenim un sistema de poder antic, ranci, un sistema en el qual es mana, no es representa.

P.- Quina opinió li mereix la gestió d’aquestes persones?

R.- En algunes coses és excel·lent, perquè és gent amb molta experiència i que ha viscut moltes coses, però crec que no s’està donant resposta a les noves tendències, com en el cas dels horaris, l’exemple més clar d’això.

P.- Com veu vostè el futur de mercats com el de Santa Catalina o el de l’Olivar?

R.- Hi ha moltes possibilitats que es converteixin en galeries comercials dirigides per empreses privades, amb les mateixes tendes que veiem a tot arreu. Ara mateix, les decisions les prenen molt poques persones i això és molt perillós, perquè al final no es defensa l’interès de tots, sinó interessos propis. No s’escolten les noves idees, i això que hi ha molta gent amb iniciativa, i gent del món de la gastronomia amb molt reconeixement a nivell internacional a la qual no es tracta gens bé.

P.- I a vostè personalment, on li agradaria ser d’aquí deu anys?

R.- M’agradaria ser al mateix lloc, però amb ganes de venir a treballar cada dia, amb vitalitat, una cosa a la qual cap gran empresa ens pot guanyar. Les multinacionals s’han adonat que la gent valora l’autèntic, l’artesanal, i tracten d’imitar-ho, de copiar aquesta imatge. Em fa pena que nosaltres no siguem capaços d’apreciar-ho. M’agradaria seguir veient als mercats aquesta autenticitat; m’agradaria que tiràssim carbó al foc del mercat perquè seguesqui viu.


Saglà es troba al mercat de Santa Catalina, al mercat de la plaça de l’Olivar y a www.sagla.es. Es por seguir l’activitat de l’empresa a través de Facebook i Twitter.

Compartir

administración

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

<< >>