Comerç emblemàtic
En els darrers mesos hem assistit a una autèntica “sangria” del nostre sector comercial més tradicional. Hem anat perdent, un darrere l’altre, a molts establiments d’aquests que ara tothom anomena emblemàtics. Efectivament, són un emblema del bategar de les nostres ciutats i pobles. Són un emblema per la seva història per tot el que representen en quant a proximitat, tracte i servei. No hauríem de perdre’ls, haurien de sobreviure per que són part del nostre patrimoni col·lectiu. Deixau-me ser realista sobre aquest tema.
Molts d’aquests comerços han passat desapercebuts durant dècades per a molts ciutadans. Quan salten a les pàgines dels diaris o els paren esment les ràdios o les televisions per que decideixen tancar després sí que tots ens sorprenem, ho lamentem. Tots deim, Quina llàstima!. I després es torna a deslligar el debat cíclic típic. Tornen a aparèixer les preguntes de sempre, Cap a on va el nostre comerç? Com podem preservar aquests establiments emblemàtics? Hem d’evitar una clonació comercial dels nostres carrers?
Personalment us asseguro que la pervivència del comerç emblemàtic no s’arregla amb exposicions de fotos precioses com la que ha fet l’Ajuntament de Palma. Segurament sí que ens tocaran el cor, les considerarem una curiositat i fins i tot d’ interès històric, però tot es queda aquí.
Però no focalitzem la culpa en l’administració i els polítics per que tots tenim la nostra part de responsabilitat. Com diria el refrany castellà: “Dios rogando y con el mazo dando”. Si volem que pervisqui aquest comerç especial, diferent, amb història, hem de donar-li un vot de confiança.
Acabaré solament amb una pregunta, Quantes persones que han lamentat la desaparició d’un comerç històric feia anys que no el visitaven ni hi havien fet alguna compra? Aquí ho deixo perquè tots reflexionem.
