Amb els peus a terra
Aquests dies he tengut l’ocasió de llegir que ens espera un desembre que s’ha qualificat com a històric en dades de turisme, restauració i també en bones vendes comercials.
Ido bé, per favor, encara a risc que puguin considerar-me un pesimista he de reclamar a tots que ens quedem amb els peus a terra i no pequem d’ensomni.
Dic això després d’haver tocat amb les mans que, amb una temporada estival tan positiva els beneficis generats han arribat als hotelers, als restauradors i fins i tot a algunes grans superfícies i però, i creguin-me de debò, en cap moment no s’han traslladat a tot el petit comerç local. Almanco no ho han fet en la proporció que en els sectors que anteriorment he citat.
Estic content de comprovar la quantitat de places hoteleres que estaran obertes a Palma aquest hivern. Segur que és la millor dada en anys però és del tot insuficient.
Vegem. Quantes places hoteleres estaran obertes fora de Palma? Quantes places hoteleres hi ha als pobles? Quants allotjaments vacacionals seguiran funcionant a Mallorca amb la nova legislació? Aquestes són les preguntes que s’han fer per que Mallorca va més enllà del centre de Palma, tant en turisme com en comerç.
El petit comerç ha de confiar de forma majoritària en la clientela resident. Aquesta és la que li dóna per viure, més enllà que el turista pugui aportar un afegit més que interessant. Però estam a l’hivern i aquest arriba després d’uns mesos en els quals el consum s’ha refredat de forma important.
La recuperació econòmica de la qual es parla es fonamenta en la creació d’ocupació. Ara bé, aquesta ocupació es crea amb sous molt baixos de manera que la capacitat de consum de la gent del carrer no és ni des de lluny la que existia abans de la famosa crisi.
És obvi doncs que a l’hora de competir comercialment s’imposa el criteri del preu i en aquesta guerra les grans superfícies tenen la batalla guanyada d’entrada. Necessitam instruments que ens retornin l’equilibri i ens permetin competir en igualtat de condicions. Necessitam tornar a una situació en la qual la qualitat, el tracte, la garantia siguin valors més benvolguts.
Per a això no queda una altra opció que anar per la senda d’un creixement ple i complet que beneficiï a tothom i que estimuli el consum de qualitat en el petit comerç.
El pla sectorial de comerç de Mallorca ha de ser aquesta eina que tots estem esperant com aigua de maig. En ella tenim dipositades gairebé totes les nostres esperances de futur. Pot ser que amb una ordenació coherent i valenta si que puguem tornar a viure temporades històriques per al petit comerç.
